(2010) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Francesco Battiato 23 març 1945 Giarre-Riposto (Sicília) (en) |
Mort | 18 maig 2021 (76 anys) Milo (Sicília) |
Residència | Villa Grazia (en) (–2021) |
Formació | Universitat de Catània |
Activitat | |
Camp de treball | Pop, composició, cant, direcció, guionatge cinematogràfic, pintura, composició musical i música popular |
Ocupació | cantautor, guionista, pintor, realitzador, músic, cantant, director de cinema, escriptor, compositor, guionista de cinema |
Activitat | 1967 - 2019 |
Partit | Candidat independent |
Interessat en | Espiritualitat |
Gènere | Òpera, new wave, rock progressiu, música experimental, electro i pop-rock |
Influències | |
Instrument | Veu |
Segell discogràfic | Bla Bla EMI Philips Records Ricordi |
Participà en | |
1984 | Festival de la Cançó d'Eurovisió 1984 |
Premis | |
Lloc web | battiato.it |
|
Francesco Battiato, més conegut com a Franco Battiato (Catània, 23 de març de 1945 - 18 de maig de 2021), fou un músic, director de cinema i pintor italià.[1]
Battiato va ser una de les personalitats més eclèctiques, originals i influents a l'escena de l'art musical italià. S'enfrontava a diversos estils musicals, sovint combinant-los entre ells com per exemple la música antiga romàntica experimental, avant-garde a través de la intel·ligència, l'òpera, la música ètnica, rock progressiu i música pop. Battiato sempre ha aconseguit un gran èxit de públic i crítica, ben sovint amb el suport de creadors excepcionals com ara el violinista Giusto Pio[2] i el filòsof Manlio Sgalambro (coautor de moltes de les seves cançons).[3]
No només la música sinó també les seves lletres reflecteixen els seus interessos nombrosos, incloent-hi la filosofia esotèrica, oriental i la meditació.
Amb 55 altres artistes italians, formà part a l'abril del 2009 del grup Artisti uniti per l'Abruzzo per a ajudar a la reconstrucció de l'Aquila.[4]